El sector alimentari ha obert les portes a un comerç d'aliments massiu, generant un impacte significatiu en la manera com es produeixen, es distribueixen i es consumeixen els aliments arreu del món. Això ha permès als consumidors gaudir d'una varietat més gran d'aliments, inclosos aquells que no es poden produir localment a causa de condicions climàtiques o altres factors, però també ha generat preocupacions sobre la seguretat alimentària. Les cadenes d’aprovisionament globals augmenten el risc de brots d’epidèmies alimentàries; una incidència en una part de la cadena pot tenir ramificacions a escala mundial. És per això que les polítiques i normatives fitosanitàries i de seguretat alimentària tenen un impacte significatiu en el comerç d'aliments. És el cas de La Red Line, una tanca d’exclusió veterinària que separa els territoris del nord i del sud de Namíbia.
“ La Red Line va ser creada el 1896 per contenir un brot de pesta bovina;
avui dia, la restricció continua vigent
— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura
La Red Line va ser creada el 1896 per l'administració colonial alemanya amb l'objectiu de contenir un brot de pesta bovina detectat al nord de la colònia. L'any 1907, el Reichstag de Berlín va convertir-la en un límit polític i va restringir el pas entre les dues zones no només per als animals, sinó també per a les persones. Durant l'apartheid, també va servir per facilitar el control i les restriccions de moviment.
Al sud de la Red Line hi ha granges on els ramaders, la majoria blancs, són propietaris de la terra i mantenen el seu bestiar tancat, aïllat i protegit. Al nord de la línia, en canvi, les terres són comunals i explotades majoritàriament per agricultors negres, i és comú que el bestiar es barregi entre si. Els agricultors del sud estan autoritzats a vendre la seva carn sense restriccions, mentre que la carn produïda al nord no es pot vendre a l’estranger. Fins i tot, per accedir als propis mercats interns, han d’estar en quarantena durant vint-i-un dies, fet que incrementa el seu cost de comercialització i crea un greuge comparatiu entre productors dins del mateix país.
Avui dia aquestes restriccions són controvertides. Des de la independència de Namíbia als anys noranta, el govern lluita per eliminar-les i afavorir la prosperitat de les regions del nord. Atès que aquesta línia ha estat històricament vinculada a qüestions polítiques, el govern ha proposat desplaçar-la a la frontera angolesa. Això fa que alguns grangers que ara són al sud temin que les malalties s'estenguin a zones no infectades, tot i que hi ha zones del nord que no han tingut brots en més de trenta anys.