Un grup de nens observa el pas de la canoa des del llindar d'una casa de fusta construïda precàriament damunt del riu. Iquitos, a l'Amazònia peruana, és la ciutat sense accés terrestre més poblada del món. El creixement accelerat de la ciutat ha donat lloc a la construcció d'assentaments informals en zones inundables, o directament sobre l'aigua, sense càlcul ni ordre preestablert. El més important és el barri de Belén, on viuen més de 60.000 persones que han hagut d'adaptar-se a l'estacionalitat del riu.
A les zones inundables del barri, les cases es construeixen en terrenys irregulars, distribuïdes formant fileres entre canals que permeten el trànsit de petits bots, que són l'únic mitjà de transport. Durant l'època de crescuda, les plantes baixes de les cases queden totalment cobertes d'aigua i les famílies es muden al segon pis. El barri no disposa de serveis d'aigua potable ni de clavegueram, i les aigües residuals s'aboquen directament al riu. Tot i això, hi ha nens nedant i jugant a l'aigua, cosa que fa que malalties com el còlera siguin freqüents.
“ Més del 9% de la població mundial viu en condicions de pobresa extrema,
amb menys d'1,90 dòlars al dia
— Nacions Unides
Malgrat que a escala mundial el nombre de persones que viuen en situació d'extrema pobresa ha disminuït, gairebé 800 milions de persones encara viuen amb menys d'1,90 dòlars diaris, amb dificultats per satisfer les necessitats més bàsiques com la salut, l'educació o l'accés a l'aigua potable i als aliments, sobretot a les àrees rurals de l'Àsia i de l'Àfrica subsahariana. L'Amèrica Llatina continua sent la regió més desigual en relació amb els ingressos. Més de la quarta part de les persones adultes que hi treballen guanyen 3,10 dòlars diaris de mitjana. Segons els estudis del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el nombre de persones que viuen en aquesta situació cada vegada és més gran.
