Napeyok seu en silenci a la porta de la cabana. Els seus ulls, que un dia van ser brillants i plens de vitalitat, ara es mostren ennuvolats per la fam. Temps enrere, la vall tenia dues temporades de pluges cada any, però les precipitacions que arriben darrerament a la regió són escasses, pràcticament inexistents. A mesura que les pluges disminueixen, també ho fa l’aigua potable i la disponibilitat d’aigua per als cultius. Les collites d’avui són un 70% inferiors que abans. La sequera persistent també té conseqüències per al bestiar: els animals es moren i els ramats es redueixen, i amb ells, la producció de llet i de carn per al consum de la tribu. La mirada de Napeyok es mostra intensament trista, cansada, però també ferma, demostrant una fortalesa interior indestructible. Tot i la seva aparença fràgil, el seu esperit no s’ha trencat del tot.
“ El 9% de la població mundial pateix subalimentació crònica
— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura
Poblat Dassanech (Sudan del Sud)
La degradació de la terra, la disminució de la fertilitat del sòl, l'escassetat de precipitacions o l'ús insostenible de l'aigua disminueixen la capacitat d'alguns territoris per subministrar aliments. És el cas dels països de la banya d'Àfrica Oriental, on fins a 20 milions de persones de Djibouti, Etiòpia, Kenya i Somàlia s'enfronten a l'escassetat d'aliments a causa d'una sequera excepcionalment llarga i greu que assola el territori. Per sobreviure en aquest context, els agricultors i les seves famílies es veuen obligats a reduir el consum diari d'aliments, a consumir les reserves de llavors per a futures sembres o a malvendre el bestiar que utilitzen com a força de tir. Aquestes solucions d'emergència són una amenaça per a la viabilitat de les petites explotacions familiars en temporades següents.
Malgrat que es produeixen suficients aliments per alimentar tota la població mundial, la desigualtat en la distribució i l'accés té profundes repercussions en la salut, la nutrició, l'economia i el desenvolupament de moltes comunitats. La fam és la pitjor de les desigualtats. La fam no és exclusiva de les zones rurals, sinó que també afecta les zones urbanes, especialment en barris marginals de les grans ciutats. Segons les dades de l'ONU, després d'unes dècades de recuperació, el nombre de persones que pateixen fam torna a augmentar, principalment a causa dels conflictes i del canvi climàtic. Si no s'inverteix la tendència, el nombre de persones afectades per la fam superarà els 840 milions l'any 2030.
“ A escala mundial, més de 800 milions de persones pateixen gana
— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura
