Arrossars al Delta de l’Ebre (Catalunya)
Amb gairebé 21.000 hectàrees de cultiu, els arrossars del Delta de l'Ebre ocupen el 65% de la superfície del delta i són els més importants de Catalunya. El terreny està dividit en parcel·les rectangulars, separades per petits dics de terra que mantenen l'aigua a lloc, creant un mirall brillant i serè que s'estén fins on arriba la vista, reflectint el cel i entrellaçant-se amb els núvols. De l'aigua emergeixen les tiges d'arròs que es bressolen amb la brisa suau que llisca sobre la superfície. Per al cultiu d'arròs és imprescindible que els camps estiguin inundats de manera permanent durant tot el procés productiu. L'aigua que s'utilitza prové del riu Ebre mitjançant una xarxa d'irrigació jerarquitzada i força complexa, i és objecte de disputa a causa dels transvasaments cap a altres territoris que es realitzen riu amunt.
“ L'agricultura és responsable del 70% del consum mundial d'aigua— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
L'agricultura està estretament lligada a les condicions del medi i, en particular, a la disponibilitat d'aigua. Els sistemes de producció agrícola s'han adaptat als diferents règims hídrics de cada regió. En les zones més àrides són comuns els cultius de secà, mentre que en zones d'abundants precipitacions solen fer-se cultius de regadiu, que són fins a tres vegades més productius. A escala global, el 20% de les terres de cultiu es reguen; l’agricultura és el consumidor d'aigua més gran del món. En algunes zones àrides, el consum pot superar el 90% de l'aigua disponible, fet que suposa una pressió important sobre el territori, esgotant els aqüífers, perjudicant els ecosistemes o afectant la disponibilitat d'aigua per a altres usos humans.
Una granota en un estany eutrofitzat (Catalunya)
L'agricultura és una de les causes més importants de la degradació de l’entorn natural. Els productes químics que s’utilitzen són responsables de més del 70% de la contaminació dels rius i aigües subterrànies a escala mundial. Els insecticides, herbicides i fungicides maten herbes, insectes i moltes formes de vida silvestre que serveixen d'aliment per a les aus i altres animals. Els fertilitzants són responsables de l'eutrofització dels ecosistemes aquàtics, és a dir, de la proliferació descontrolada de plantes i d'algues fitoplanctòniques que creen zones mortes o àrees de baix oxigen on els peixos i altres formes de vida aquàtica no poden prosperar.
La tala de boscos o el drenatge d'aiguamolls per establir-hi camps de conreu fragmenten els hàbitats, reduint la superfície per a la vida silvestre i trencant els equilibris ecològics. Les pràctiques agrícoles inadequades com les tècniques intensives o els monocultius, contribueixen a l'erosió i a la pèrdua de fertilitat del sòl. L'ús intensiu de maquinària o de fertilitzants nitrogenats, i les emissions associades a la producció i transport d'aliments, són responsables del 24% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a escala mundial.
“ L'agricultura és responsable del 80% de la desforestació
i del 70% de la pèrdua de biodiversitat terrestre
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l’Alimentació
