Al llindar de la cabana, una noia cuina unes fulles de plàtan fals acabades de collir als camps propers. El plàtan fals és una hortalissa d'aspecte semblant a un plàtan, i és un aliment bàsic per al poble Dorze. Se sol bullir o cuinar al vapor, i després es transforma en una pasta que s'utilitza com a base per a molts plats. També es fa servir per fer un pa tradicional, semblant a la injera. Tradicionalment, aquesta havia estat la forma com es produïen i consumien els aliments: és a dir, les comunitats consumien majoritàriament el que elles mateixes eren capaces de produir.
“ Pensa globalment, actua localment— Jaques Ellul, filòsof
Fruiteria de Sucre (Bolívia)
Viure en un món globalitzat ens permet tenir a taula aliments de qualsevol lloc i en qualsevol època de l'any, independentment que estiguin produïts al costat de casa o a l'altra punta de món. Encara que pugui semblar un avantatge, consumir productes llunyans suposa grans quantitats d'emissions de CO₂ associades al transport de llarga distància, a l’emmagatzematge i a la conservació. En lloc de dependre de llargues cadenes de subministrament globals, els productes de proximitat, fets a prop de casa, són més frescos i conserven millor totes les seves propietats i nutrients.
El consum de productes de proximitat genera desenvolupament econòmic al territori, i suposa la preservació de les tradicions culturals, ja que valora i promou la producció d’aliments propis de cada regió. Daltra banda, davant d'interrupcions en les cadenes globals de subministrament a conseqüència de les crisis econòmiques, de les guerres o dels desastres naturals, els productes de proximitat proporcionen una font fiable i segura d’aliments.
A Catalunya, la venda de proximitat inclou la venda directa i la venda en circuit curt.
