Una furgoneta desgastada pels anys i amb la pintura descolorida pel sol, circula fent equilibris per una carretera polsegosa i desolada del Magreb. Al seient davanter, el pare s'aferra al volant amb determinació i els ulls clavats a l'asfalt. Al costat, la mare sosté un nadó als braços. Al banc del darrere, els tres fills grans s'acomoden entre munts de maletes i caixes, mentre observen el païsatge per la finestreta amb un punt d’agitació, i un altre de malenconia. La furgoneta està plena fins dalt de pertinences que expliquen històries de la família: matalassos enrotllats, llençols, olles i paelles, joguines i records d’un passat que deixen enrere. Els objectes estan apilats amb compte, aprofitant cada centímetre disponible del vehicle. Al sostre, lligada amb cordes, hi ha la resta. A mesura que la furgoneta avança, la família comparteix emocions i esperances, però també la càrrega de les decisions difícils, la incertesa que representa emprendre un viatge cap a allò desconegut.
“ El 9.7% de la població d’Europa és d’origen immigrant
— Eurostat
En molts països desenvolupats, el volum de població d’origen immigrant és significatiu. A Europa, el percentatge és de gairebé el 10%. La distribució no és uniforme. Alguns països com Alemanya, França, Espanya o Itàlia tenen una gran població immigrant, mentre que els països de l’Europa de l'Est tenen taxes més baixes.
De vegades, deixar enrere la pròpia comunitat és una opció que es pren lliurement, però altres vegades les persones s'hi veuen abocades. Les causes són diverses: els conflictes armats i la violència, les dificultats econòmiques, la pobresa, les desigualtats en l'accés a serveis bàsics com l'educació, l'atenció mèdica o l'habitatge, les discriminacions basades en la raça, l'ètnia, la religió, el gènere o l'orientació sexual, els desastres naturals, els efectes del canvi climàtic... Sigui per la raó que sigui, l'objectiu d’algú que migra sempre és el mateix: la recerca d'oportunitats i d'una qualitat de vida millor.
Lluny de casa (Catalunya)
Als països d’acollida, la immigració juga un paper important en compensar l'envelliment de la població i la manca de força laboral. No obstant això, per a les persones nouvingudes, deixar enrere les cases, l'entorn familiar o els béns personals sol tenir un impacte emocional profund que pot tenir efectes duradors en la seva salut mental. Moltes persones es troben en situacions de desplaçament prolongat, sense poder tornar a les seves llars durant anys o, fins i tot, dècades.
D’altra banda, els canvis demogràfics provocats pels fluxos massius de desplaçats en les comunitats d'acollida afegeixen pressió sobre els recursos i serveis locals, generant tensions socials i culturals que dificulten la convivència. Els nouvinguts sovint enfronten dificultats d'accés a recursos bàsics com l'aliment, l'atenció mèdica o l'educació, i poden ser objecte de violència, d'abusos o d'explotació. La situació dels desplaçats i refugiats requereix un compromís global urgent per proporcionar a totes aquestes persones vulnerables assistència, protecció o qualsevol altra solució que els aporti perspectives de futur.
