Sota una manta de neu acabada de caure hi ha un poble de carrers estrets i cases de fusta amb sostres a dues aigües. Als afores del poble, una fàbrica de maons vermells i parets gruixudes s'alça imponent. La seva arquitectura industrial contrasta amb l'aspecte tradicional de les cases properes. Mentre el món exterior se submergeix en el silenci i la bellesa gèlida de l'hivern, la fàbrica funciona a ple rendiment, mantenint el ritme constant i atrafegat de la societat moderna. El so de les màquines i el murmuri dels treballadors que van i venen es fusiona amb la serenitat dels arbres enfarinats que l’envolten. En un dels seus extrems, una alta xemeneia exhala una espessa columna de fum que s'enreda amb l'aire fred, formant un núvol que s'expandeix dissimuladament pel cel i s'esvaeix gradualment a l'atmosfera. A mesura que el fum s'allunya de la fàbrica, el seu impacte es fa menys evident.
“ Les persones veuen el canvi climàtic com un problema fictici:
pensen que si l’ignoren, desapareixerà pel seu compte
— Leonardo di Caprio, actor
La temperatura mitjana global del planeta ha augmentat aproximadament 1,1 graus des de l'època preindustrial, principalment a conseqüència de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle fruit de l'activitat humana. A escala mundial, el sistema agroalimentari és responsable del 22% del total de les emissions d'aquests gasos. L'escalfament del planeta suposa l'alteració dels patrons climàtics amb conseqüències imprevisibles i devastadores.
“ Els països desenvolupats emeten el 70% de gasos amb efecte d'hivernacle,
però els països en desenvolupament pateixen els impactes més importants
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
Al voltant del 10% de la població mundial viu en àrees afectades per sequeres recurrents o prolongades que tenen un impacte significatiu en la producció i el subministrament d'aliments. Els seus estralls són especialment crítics per als països en desenvolupament, on la major part de l'agricultura que s'hi practica és de subsistència. La vulnerabilitat d'aquests territoris es veu agreujada per factors com uns sistemes de producció agrícola poc desenvolupats, o la feble capacitat d'adaptació a les conseqüències derivades del deteriorament ambiental i dels desastres naturals. En períodes de sequera, la disminució de les collites pot arribar a superar el 50%. Les sequeres també tenen conseqüències en la disponibilitat d'aigua i pastura per al bestiar, cosa que es tradueix en la disminució de la producció de llet i de carn o, fins i tot, en la mort dels animals.
A curt i mitjà termini, es tem que l'escalfament global augmenti l'escassetat d'aigua, disminueixi encara més el rendiment dels cultius, agreugi la pèrdua de la biodiversitat i intensifiqui la desertificació dels territoris, empenyent moltes comunitats a la pobresa extrema i a patir desplaçaments forçats.
