L'any 2022, un poderós huracà de categoria 4, de nom Ian, va provocar danys catastròfics a l'oest de Cuba i el sud-est dels Estats Units. En total, va causar almenys 158 morts i més de 50.000 milions de dòlars en danys. A causa de l'escalfament global, els huracans, els ciclons, els tifons, els incendis, les sequeres, les inundacions o el desbordament de rius són cada vegada més freqüents arreu del món, provocant víctimes humanes, desplaçats, danys materials o la destrucció dels hàbitats. Les zones més càlides del planeta estan experimentant l'augment més gran en la intensitat i la freqüència d'aquests fenòmens meteorològics violents. Fins a 9 de cada 10 desastres naturals estan relacionats amb l'aigua, i són responsables del 70% de totes les morts provocades per fenòmens naturals.
La glacera Perito Moreno té un front de 5 km de longitud, una alçada d'uns 60 metres i una extensió equivalent a més de dues vegades la ciutat de Barcelona. Les glaceres de la Patagònia són el mantell de gel més gran del món després de l'Antàrtida. A causa de l'escalfament global, el gel d'aquesta regió ha perdut 1.000 km² de superfície en els darrers seixanta anys, fet que també ocorre en la majoria de glaceres del planeta. El retrocés accelerat del gel allibera terreny inestable, subjecte a lliscaments i allaus, cosa que incrementa el risc de crescudes dels rius i d'inundacions. D'altra banda, moltes comunitats depenen de les glaceres per proveir-se d'aigua per al consum domèstic o per a l'agricultura; a mesura que les glaceres disminueixen, es posa en risc el seu mode de vida. L'Agència Espacial Europea (ESA) estima que les glaceres de tot el món han perdut una mitjana d'uns 267 gigatones de gel (267.000.000.000 tones) cada any entre 2000 i 2019. Segons el National Snow and Ice Data Center (NSIDC), la capa de gel àrtica ha disminuït a un ritme mitjà d'aproximadament 12,8% per dècada des de 1979.
Quan puja la marea, una fina capa d'aigua de mar inunda els carrers de Paraty. L'increment brusc i accelerat de les temperatures comporta variacions sobtades en el clima i en els cicles de la natura, sobretot el de l'aigua. L'aigua és l'indicador principal dels efectes de les alteracions climàtiques. Quan el clima varia, s'intensifiquen les sequeres, les inundacions, les tempestes o el desbordament dels rius, amb greus conseqüències per als sistemes naturals i les comunitats humanes que en depenen. El desgel dels pols i de les glaceres, i el corresponent augment del nivell del mar, és un dels fenòmens que millor exemplifiquen aquesta relació entre l'aigua i el canvi climàtic. El desgel amenaça de submergir sota l'aigua litorals costaners i petits estats insulars. Entre 1901 i 2010, el nivell del mar va augmentar 19 cm. Si el ritme d'emissions de gasos d'efecte hivernacle es manté, es preveu una elevació del nivell d'uns 30 cm per al 2065, i de més de mig metre per al 2100.
