En una regió remota de la Patagònia, un gaucho a llom del seu cavall mira de posar una mica d'ordre al gran ramat d’ovelles que es dispersa per la vasta praderia. Des que els colons espanyols van introduir bestiar a la regió, la cria d'ovelles i la producció de llana és un component important de l'economia del territori. L’activitat es realitza en extenses pastures naturals, on els ramats tenen molt d’espai per pasturar. El gaucho dirigeix el cavall amb habilitat amunt i avall a través del terreny irregular, assegurant que el grup mantingui una certa disciplina. Aferrant les regnes amb determinació, és capaç de fer-li fer a la bèstia qualsevol moviment. És una feina que requereix destresa i un coneixement profund de l’animal. Per sort, en aquesta regió recòndita i desafiant propera a la fi del món, cada dia hi ha oportunitats per posar-se a prova.
“ El 70% de les terres de la Patagònia es destina a la cria de bestiar
— Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria de Argentina (INTA)
Ren pasturant en la neu (Noruega)
La ramaderia extensiva, o de pasturatge, és el sistema de producció animal tradicional, i el més comú entre els ramaders petits i mitjans del sector rural. A diferència de la ramaderia intensiva, aquesta pràctica es desenvolupa en àmplies àrees de pasturatge, moltes vegades en terres que no són aptes per als cultius, com les altes muntanyes o les zones amb una aridesa extrema, on el clima dur impossibilita el creixement dels sembrats. En aquestes grans extensions de terreny, on romanen la major part del temps, els animals obtenen l’aliment de la vegetació silvestre disponible a l'entorn natural i gaudeixen d'una gran llibertat de moviments, cosa que n’afavoreix la salut i el benestar. Gairebé no s'utilitzen hormones, medicaments o aliments concentrats.
Els sistemes extensius són sistemes ramaders sostenibles, ja que no només proporcionen un benestar més gran als animals, sinó que també contribueixen a mantenir els ecosistemes naturals, a controlar els incendis forestals o a mantenir la biodiversitat dels territoris. En pasturar en àrees àmplies, els animals redueixen la pressió sobre els recursos naturals com l’aigua. Tot i els avantatges, també contribueixen a la degradació del sòl i a la desforestació del territori quan s’eliminen boscos per a crear-hi pastures. D’altra banda, sovint presenten limitacions de competitivitat: a causa d’una menor productivitat, els preus de la carn o de la llet solen ser més elevats.
“ En sistemes intensius, una vaca produeix 7.000 litres de llet cada any;
en sistemes tradicionals, només en produeix 2.000
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
Vaca de les Highlands (Escòcia)
Les vaques de les Highlands d'Escòcia s'adapten bé a les baixes temperatures i a les dures condicions del territori. La seva habilitat per buscar aliment els permet sobreviure en zones muntanyoses escarpades que no són aptes per a l'agricultura, on mengen plantes que molts altres animals eviten. Gràcies a les llargues banyes poden cavar a través de la neu per trobar plantes soterrades.
