Diàriament, centenars de petits agricultors baixen de les muntanyes properes i es troben al mercat de Lalibella per intercanviar. N'hi ha un que arriba amb una cabra i espera tornar amb un sac de gra. Un altre duu una vaca que vol vendre per uns quants birs que l’ajudin a sortir del pas. El mercat s'estén en un ampli i polsós descampat on s’instal·len les parades disposades en patrons aparentment caòtics. Alguns venedors despleguen tendals que els proporcionen ombra i una mica de frescor. D'altres es mantenen a la intempèrie. Les fruites i verdures estan disposades en piles i munts al llarg dels passadissos, conformant un mosaic de colors vius que ho inunda tot: grocs, verds, vermells, taronges... L'activitat és frenètica. Per a aquells disposats a submergir-se en l'ambient vibrant de l'espai, cada racó revela alguna sorpresa.
“ El 15% de la producció mundial de cereals, el 9% de les fruites
i el 8% de les hortalisses es destina al comerç internacional
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l’Alimentació
El comerç d'aliments representa aproximadament el 10% del comerç mundial, creant una xarxa interconnectada de països que depenen els uns dels altres per a l'obtenció de productes específics que no poden produir localment. El 30% dels aliments que es produeixen al món es comercialitzen a escala internacional, des de cereals bàsics, fruites o verdures, fins a carn i productes processats. Tot i que representa una font important d'ingressos per a molts agricultors i ramaders, el comerç d'aliments també té debilitats que no es poden passar per alt.
Alguns països concentren la seva producció en unes poques varietats que es cultiven en grans quantitats per a l’exportació, fet que els suposa una pèrdua de la seva diversitat agrícola i haver de dependre de les importacions per satisfer les seves necessitats, en alguns casos, per sobre del 50%. La dependència excessiva del comerç internacional fa que molts països estiguin subjectes a les fluctuacions dels mercats globals, sense tenir el control total sobre les seves economies, ja que els preus dels aliments solen ser volàtils a causa de les pertorbacions ambientals, les malalties, els conflictes o la disponibilitat. En aquest context, molts països es tornen vulnerables a les crisis i a la inseguretat alimentària, sobretot els països en desenvolupament, que pateixen discriminacions i desequilibris comercials en l'accés als mercats globals.
Mercat d'Awassa (Etiòpia)
El comerç mundial d'aliments ve determinat per les grans corporacions que controlen la producció i la distribució. Aquest context ha creat importants desequilibris i distorsions en les economies en desenvolupament, moltes de les quals prioritzen el mercat extern en detriment del mercat intern, anteposant els interessos econòmics a les necessitats de la població. Amb la complicitat dels dirigents, molts països donen l'esquena als petits productors locals en favor del model occidental de desenvolupament, suposadament universal, l'objectiu del qual és l'enriquiment de les multinacionals, és a dir, el manteniment del vell model colonial d'explotació basat en les primeres matèries o les indústries extractives.
És el cas de molts països africans. El 80% del que l’Àfrica exporta són matèries primeres, i els productes manufacturats representen la gairebé totalitat de les seves importacions. Com a resultat d’aquest model comercial desigual, el PIB del continent africà representa menys del 2% del PIB mundial.
“ Els països desenvolupats acaparen el 85% del comerç mundial
— Organització Mundial del Comerç
